Llavaneres
A la part alta d’un vessant abrupte de Llavaneres, on el paisatge del Maresme es fon amb l’horitzó del Mediterrani, s’aixeca un habitatge que desafia la gravetat. A primer cop d’ull, es mostra humil i discreta: una línia d’horitzó que es fon amb el paisatge i oculta, com un joc d’il·lusió, la seva veritable magnitud.
Habitatge davant del mar
1999
Els murs, oxidats de manera natural, expliquen el pas del temps, com si la casa hagués sorgit de la mateixa terra vermella. Dialoguen amb la calcària blanca que recobreix la façana, en un contrast atrevit però serè, que evoca la trobada entre la natura indomable i la mà humana que la modela. La pell de l’edifici s’erigeix en un testimoni de força i lleugeresa, d’allò orgànic i allò sòlid.
En travessar el llindar, la casa es desplega en tres nivells, seguint el pendent natural del terreny, com un riu que troba el seu curs. Cada planta, amagada a la vista des de l’entrada, s’obre en espais amplis que respecten l’entorn i miren cap al sol. Aquí, la sostenibilitat no és un caprici, sinó una filosofia: cada racó està pensat per respectar i conviure amb el cicle natural de l’entorn.
Construïda sota els principis de la bioconstrucció, l’habitatge respira amb el seu entorn. Els materials vius dialoguen amb la terra, capturant l’energia del sol i del vent, i integrant-se en el paisatge en una dansa d’eficiència i respecte pel medi. Aquesta casa no és només un refugi, sinó una extensió del paisatge: un lloc on l’ésser humà es reconcilia amb la natura en una harmonia arquitectònica.
